dimarts 24 de gener de 2012

Aristòtil o les vaques sagrades

Abans d’acceptar el compromís de representar la CUP a l’Ajuntament de Vic vaig plantejar-me seriosament si podríem trobar l’escletxa d’obertura a la política genuïna, que difereix molt de la que practiquen les vaques sagrades o, altrament dit, els polítics tradicionals.
La política, definida pel propi Aristòtil, és la ciència, art i virtut de servei al pròxim i a la comunitat. Aquesta visió filantròpica de la política es contraposa amb la versió interessada actual, entesa només com l’art del domini de la societat, que prioritza els interessos particulars davant els col·lectius.
La gent que formem part de la CUP creiem en la política d’Aristòtil, som idealistes i treballem per avançar col·lectivament sense cap ànim de lucre. Fem una oposició seriosa, compromesa i valenta, que significa defensar directament el que pensem sense renunciar a res. Hem comprovat que aquesta manera de pensar i fer molesta a la resta del consistori vigatà i, últimament, se’ns criminalitza per ser així. Uns diuen que desprestigiem la política, els altres que no volem o no sabem negociar.
Evidentment, no creiem ni entrarem en el joc de tu em votes això a canvi de que jo et voti allò si no estem d’acord amb l’allò. Perquè la política, contràriament al que ens han volgut vendre, no és cap joc ni té a veure amb l’art de la seducció sinó amb l’art de la raó.
Malgrat la mala premsa que té la política entre la gent del carrer, la baixa participació a les urnes i els milions d’indignats que hi ha al món, els polítics tradicionals encara no volen admetre que se’ls ha vist el llautó i segueixen actuant de forma elitista mentre intenten anul·lar els nous aires de democràcia participativa.
Mentre la voluntat política del nostre consistori sigui tan restrictiva i els vigatans i les vigatanes no puguin participar activament dels assumptes comuns, nosaltres continuarem fent de pont. I, com que la nostra tasca és pública, ho farem al Ple que és el lloc públic per excel·lència.
Els meus dubtes inicials s’han esvaït. Devem estar fent les coses molt bé perquè tots ens ensenyin les dents. Hem obert una escletxa i seguirem fent via perquè la política sigui cosa de tots.
Article publicat a la secció Opinió d'Osona.com (24/01/2012). Accedir-hi 

0 comentaris:

Publica un comentari